S'explica com diversos contes utilitzen la ràdio com a escenari o protagonista, tocant gèneres com la novel·la negra o la metàfora política.

La ràdio és literària perquè exigeix a l'oient crear les imatges mentalment, centrant tot el poder en la veu i no en la imatge física.

Es recorda la ràdio com la banda sonora d'una generació, plena de referents culturals i records d'infantesa.

Comparativa entre ràdio i televisió, destacant que la paraula és més eficaç per transmetre emocions i construir opinió real.